Barcelona, ciutat amb molts edificis que poden oferir gran quantitat d'amagatalls i forats per fer niu i envoltada d'espais naturals com el delta del Llobregat o Collserola, posseix una notable biodivesitat avifaunística. Al contrari del que hom pensa, la gran majoria d'espècies que aprofiten les estructures dels nostres edificis per fer niu està protegida.

Els falcons (Falco peregrinus) foren reintroduïts en 1999 en el marc d'un projecte impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i dirigit per Thalasia Estudis Ambientals S.L. La primera parella formada gràcies al projecte de reintroducció es va reproduir l'any 2003 a les ximeneies de la tèrmica del Besòs. Actualment hi ha dues parelles reproductores segures al terme de Barcelona. Una tercera, la que feia niu a la torre Macosa de Diagonal Mar, fou molestada durant les inspeccions prèvies a la futura rehabilitació de dita torre i va patir també un intent d'expoli, de resultes de tot plegat, ha deixat de reproduir-se en aquest emplaçament.

Els xoriguers (Falco tinnunuculus) han trobat a la ciutat un ambient propici, donada la seva notable capacitat d'adaptació. En el penya-segat marítim de Montjuïc van haver fins a 20 parelles, una de les colònies més importants d'Europa. D'ençà del desviament del riu Llobregat i l'ampliació del port i l'aeroport, la colònia ha anat minvant fins a esdevenir el xoriguer una espècie testimonial al penya-segat. A la resta de la ciutat, les parelles semblen estar millor adaptades a la disponibilitat tròfica de l'urbs i es mantenen estables.

Les gralles (Corvus monedula) són una de les tres espècies que han patit major regressió en els darrers anys a Catalunya. Barcelona té al voltant de 40 parelles reproductores. Les gralles nidifiquen a edificis propers al Zoo, en els arbres del qual cada nit s'ajoca un bon estol, amb pics a l'hivern i a l'agost-setembre. Aquest dormidor és compartit amb bernats pescaires (Ardea cinerea) i altres ardeids, que componen, quant van arribant al capvespre, un espectacle natural imponent.

Finalment mencionar falciots (Apus sp) i ballesters (Apus melba), espècie aquesta que té a Barcelona i conurbació la població més important de Catalunya. Els ballesters nidifiquen, normalment, a les mitgeres (pluvials o parets laterals d'alguns edificis). Aquestes estructures solen ser rehabilitades i els forats de ventilació tapats de forma que s'impideix la seva utilització per part d'aquestes aus insectívores i migradores. La situació, si no es prenen mesures correctores, pot fer que en un lapse de temps no gaire llarg i a tenor del ritme de rehabilitacions, l'espècie podria patir problemes de conservació a la ciutat. L'Ajuntament de Barcelona, des de l'Àera de Medi Ambient i amb la col·laboració de l'Institut de Paisatge Urbà i els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, ha impulsat una campanya de suport a aquesta i altres espècies que es reprodueixen en edificis per fer compatibles les rehabilitacions i la seva conservació, fonamental per al correcte funcionament de l'ecosistema urbà.