Les ciutats mediterrànies no solen oferir gaires oportunitats als mamífers no comensals. La seva compacitat i la manca de corredors biològics que connectin amb els espais naturals exteriors fa que escenes de guineus o toixons voltant pels parcs centrals, com passa a Londres, hI siguin gairebé impossibles. No obstant, Barcelona compta amb espècies interessants, com ara els esquirols (Sciurus vulgaris) que lliurament transiten des de Collserola estant, d'arbre en arbre, fins a parcs considerablement endinsats en la trama urbana. Destaquen també els eriçons (Erinaceus europaeus) del Zoo-Ciutadella, població aïllada i desconnectada de les més properes del Maresme i Serralada Marina. Els senglars (Sus scrofa) fan incursions des de Collserola als parcs més propers i inclús es deixen veure a indrets molt urbanitzats. És indispensable, doncs, no convertir-los en animals semidomèstics donant-los aliment. Les poblacions de micromamífers, com ara les musaranyes (Crocidura russula), no són abundoses. La manca de refugis i de vegetació arbustiva i herbàcia limita molt la seva presència, dificultada a més, per predadors com els gats.

Porc senglar	Musaranya, Montjuïc	Eriçó fosc, parc del Laberint
Dibuix: Marina Miró	Foto: Sergi Garcia	Foto: Sergi Garcia

Webs d'interès

Projecte eriçons

Vertebrados ibéricos

Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos